Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Puig Campana és un cim de 1.406 metres d'altitud a nom és deu quilometres de la costa, està envoltat per la serra Cortina, la dels Castellets i la muntanya de Ponotx. A la seva punta cònica està formada per dos cims, el situat a ponent presenta una gran fractura o portella, coneguda arreu amb el nom històric d'El Portell, encara que rep altres noms mitològics com el "tall de Rotlan". Aquesta tallada ha donat lloc a nombroses llegendes en què el protagonista varia segons el narrador. Una de les versions conta que l'heroi francès Rotlan, comandant de Carlemany, es va embolicar en una lluita ferotge amb un cabdill moro que es va presentar al cim del Puig Campana. En un moment en què l'enemic va caure a terra, Rotllan va alçar la seva espasa, Durandal, per a, descarregant-hi tota la seva fúria, donar-li el cop final; tanmateix, l'esquivà i a causa de la immensa força amb què va donar la patacada, va tallar un gran tros de la roca, que va caure a la mar. Aquesta roca seria la que es coneix com a l'Illa de Benidorm. Dalt de la portella estant podem llegir el poema que Miquel Martínez Saéz dedicà a la contrada.
Puigcampana
Preferires ser només una muntanya entre els hòmens.
Oh, tu, la bella esquinçada, ni jutges ni vigiles,
Mortal, perquè contemples la mar i somnies,
Anima turmentada,
Si serà part del teu cos l'Illa que només les tempestes visiten.
Pigall de pescadors,
Eco dels plors, de nits de dol, pels noms del naufragi.
I com els hòmens,
Estimes l'aigua i el foc que et destrueixen.
Lleugera, viatges amb les ales del xoriguer i les gavines.
Navegues, insomne, sobre l'escuma dels núvols.
Acaricies la terra amb aspres arrels d'olivera.
Protectora, allargues l'ombra sobre els cementeris.
Prefereixes el xiulit del pastor al pes de les llegendes.
Prens tots els colors del cel i la mar és el teu mirall.
El vent és confident gelós de romer i solitud.
Garrofers centenaris preserven la memòria dels dies
Feta casa derrocada, argelaga, pou badat per les absències.
Et commou la fidelitat de la flor d'ametler i les formigues.
Orgullosos, els hòmens et contemplen, talment una catedral,
Oh, tu, filla dels capricis cecs de les entranyes de la terra.
De prop, desapareixes, de lluny, ets la muda campana dels Déus.
Altres indrets de Finestrat: