Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest passeig, conegut popularment com el Vall, És una àmplia esplanada pavimentada i amb una arbreda de quatre i cinc fileres de plàtans adults força ben condicionada. El 1850 s'urbanitza i s'hi fan cinc passeigs d'acàcies i moreres. Ja en el segle XX s'hi planten plataners. Compta amb dues fonts de grans dimensions, alguns bancs i fanals. De fet, és l'antic vall de la muralla habilitat d'antic per firal, plaça i passeig. Actualment encara acull fires importants per a la comarca, com, per exemple, la fira de Santa Tecla, que se celebra en el mes de setembre. En qualsevol punt del llarg recorregut podem llegir un text de Josep Pla (Palafrugell 1897 - Llofriu 1981) en què fa algunes reflexions que intenten explicar la vitalitat de la ciutat de Berga dins de la xarxa socioeconòmica del país. I un altre de Josep Maria Ballarí (Barcelona, 1920-Berga, 2016) explicita el seu amor per aquest racó de la ciutat i els lligams que els plataners i les fulles per terra tenen en el pas del temps i la vida.
Berga és una vella ciutat amb carrers que fan pujada, torçats, característics, evocadors de la vella ciutat medieval murallada adossada al castell. Però aquesta ciutat, que, si hi passegeu de nit, sense conèixer-la, us faria la impressió d'una població levítica i morta, és una de les més vives i animades de Catalunya. Berga, malgrat el seu aspecte, té la puixança de la vida moderna. En els darrers anys ha crescut enormement, ha trencat els portals i ha saltat el clos murallat; s'ha expansionat amb una força creixent. Podem dir que té com dues històries sobreposades: una història política brillant que pesa molt en la història general del país, car fou l'escenari, des dels fets que rememora la «Patum» fins a la famosa Junta de Berga, de moltes aventures; i una història privada i econòmica del més alt interès. Berga, en desempallegar-se del jou feudal, fou un gran centre de la indústria de la llana en el Pirineu. Algunes amples porxades són reminiscències visibles de les èpoques pròsperes que la llana proporcionà a la ciutat. A les acaballes del segle XVII la indústria decaigué i passà avall el mercat de teixits fins i d'estamenyes. La implantació de la indústria cotonera fou per a Berga una resurrecció. En la fase inicial de la indústria el lloc disposà d'importants establiments, amb telers manuals de filats i teixits. Els germans Serra perfeccionaren les antigues cardes i, amb les seves noves màquines, que anomenaren pintorescament de «bombo i borinot», donaren una gran empenta a la naixent indústria. L'any 1770 els germans Farguell inventaren les màquines «berguedanes» per a la filatura amb molts avantatges sobre les «pinninggenny» angleses.
El vall (fragment)
Ves per on. He tornat a prop dels plàtans. Al Vall.
Per si no ho saben, en aquestes torres de castells vells, el vall era el fossar de les muralles o la fossa que protegeix la part alta d'una masia de les aragallades de l'aigua. A Solsona tenen el Vall calent i el Vall fred. Per ací en tenim prou amb el Vall; nom antic, que duu coloraina de mercat, remors de fira, olor de rovellons, soroll de sardanes als dies de Patum. El Vall es gresca al temps de gresca. I cada cap de setmana, l'espetegadera de les motos hi recorda que la gent jove fa el boig.
Però el Vall és silenci. Silenci d'ombres i silenci de vida; els arbres viuen callant, sense remoure's. I, potser per això, una enfilerada de plàtans és més viva, més calentament viva, que un ramat de xais pujant pendís o uns quants isards escapant-se per les lleixes d'una tartera. Ara som a tardor. Aquest matí he voltat pel Vall; entre els tres rengles de plàtans només hi veia una dona, allà lluny, amb el cabàs de comprar i la bossa que remenava per trobar-hi la llibreta de la caixa.
Al terra hi havia les fulles seques. Déu meu. He arrossegat els peus, les fulles seques han fet sardana, s'han tornat a ajeure, mansament. Tant de bo el carro municipal trigui a treure-les, tinc ganes de tornar-hi, de fer-les ballar com en aquells primers jocs.
Aquests plàtans del Vall em tornen la infantesa.
Queralt es allà dalt.
La vida comença de nou.
Altres indrets de Berga: