Casa de Joan Ramis i Ramis

Autor: Joan Ramis i Ramis
Obra: Poesia neoclàssica i pre-romàntica , 1978

Ègloga de Tirsis i Filis (fragment)

 

TIRSIS: Puix vos veig tan irada

contra de mon amor,

pensant que vos he deixada,

quan sempre vos ador,

 

de que mon cor vos ama,

rebeu l'últim senyal:

ell provarà ma flama,

però em serà fatal.

 

Sí, cruel, sí. Ma constància

res no ha pogut mudar:

ni la vostra inconstància,

ni el veure'm despreciar.

 

Sempre viu, sempre dura,

sempre continuarà:

ma llengua ho assegura,

ma mort ho mostrarà.

 

(Aquí TIRSIS se vol matar)

 

FILIS (impedint a TIRSIS): Ah, céssia ta porfia,

Tirsis, què és lo que fas?

Si no vols la mort mia,

Detén, detén ton braç!

 

En alegria muda

ta pena, ton dolor!

Jo me confés vençuda

de ton constant amor.

 

Encara que adorada

me vègia d'altre amant,

de tu vull ser amada,

a tu vull ser constant.

 

Sí, sí, des d'aquest dia

més i més t'amaré,

tu seràs ma alegria,

jo la teua seré.

Autor: Josep Pin i Soler
Obra: Vària II (Obres 2) , 2001

Recordarem de la centúria passada als Ramis, al major que es deia Joan.

Joan Ramis i Ramis, nat en 1746, doctor a Avinyó de Franca, gran personatge en sa terra quan hi tornà per enyorament, consultor de les autoritats i del Govern en tots los casos greus que tan sovint se produïen en la seva època de guerres continuades, col·laborador en lo que es refereix a les Balears del P. Villanueva; llatinista, hel·lenista, autor d'escrits més o menos importants en quasi totes les llengües europees.

Pere, son germà, nat en 1748, que encara sabia més llengües que ell, escrivia i parlava a la perfecció llatí, grec, hebreu, alarb, inglès, francès, alemany, italià, també era doctor in utroque, graduat a la Universitat d'Avinyó.

Bartomeu, del 1751, doctor en Medicina de la facultat de Montpeller que després de viatjar estudiant per Europa tornà a Maó on visqué sempre més exercint la medicina entre els seus compatricis i els inglesos que llavors ocupaven l'illa. Autor de (en cátala) Breu discurs sobre el perníciós i indecent costum d'enterrar dins les iglésies (ell no hi està enterrat, reposa en el cementiri general).

Josep, 1766, doctor en Teologia, beneficiat de la parroquial de Maó, autor (en català, en menorquí com ell diu) d'un Tractat d'Agricultura i economia rural a Menorca.

Antón, 1771, lo més jove de tots i el més savi, políglota, no cal dir-ho, arqueòleg, historiador, numismata, naturalista, doctor en Dret civil i canònic. Escrigué llibres sobre varis temes: Fortificaciones antiguas de Menorca, Ilustraciones a una inscripción romana descubierta en Ibiza. Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades, Descripciones relativas a Menorca y noticia de varios monumentos descubiertos en ella.

Tots cinc, fills d'un cosí i cosina, del doctor Bartomeu Ramis i Serra i de Madona Catalina Ramis i Calafat... Hermosa fecunditat la dels dos cosins! Tenen fills des de 1746 fins al 1771, un quart de centúria! I quins fills!

Autor: Joan Timoner i Petrus
Obra: L'illa d'argent , 1982

Ramis i Ramis

 

A sa memòria.

 

Joan Ramis i Ramis: tu visqueres

un lapse crucial de nostra història;

patí el teu esperit la peremptòria

dualitat del què eres o no eres.

 

Sota el domini d'Albió nasqueres,

de Richelieu aviat veres la glòria,

més anglesos, Crillon, fins la victòria,

per fi, de les hispàniques banderes.

 

Tals avatars van prémer la teva obra,

però el suc juvenil ara recobra

aquell hàlit de Déu que mai no es frustra.

 

I avui «Lucrècia» i altres obres clamen

el teu talent, omplen un buit i ablamen

el foc de l'esperit d'un poble il·lustre.

Autor: Josep Maria Quintana i Petrus
Obra: Els Nikolaidis , 2006

Quan aquells homes restaren sols dins la sala, Joan Ramis agafà la paraula i, en un to inusualment greu, digué:

-Amics, l'ordre del dia que havíem de seguir avui ens marcava un debat sobre la utilització o no de l'apòstrof en la nostra llengua vulgar. La matèria esdevé certament greu si ens atenem a la necessitat que té aquesta de fixar una ortografia precisa que ens permeti de construir textos literaris sòlids i de qualitat. Tanmateix jo voldria demanar-vos, amics, que m'autoritzéssiu a trencar aquest hàbit saludable de respectar l'ordre establert i em permetéssiu de fer una reflexió sobre una matèria que res no té a veure amb la qüestió que havia d'ocupar-nos avui. -Així ho acordaren. I aleshores Joan Ramis prosseguí-: Tots nosaltres som professionals que ens dediquem a algunes de les més notables branques de la ciència o del pensament, però no per això som indiferents a la política, entenent com a tal les decisions, les circumstàncies i els fets que afecten la vida dels Estats i també dels pobles. Fins i tot dues de les persones aquí presents -i amb la mirada va indicar Ernst Theophile Koepp i Otton Guillaume de Cronheim- són militars al servei d'una casa sobirana i és evident que, tant a ells com a nosaltres, ens afecten les decisions militars i polítiques que, respecte de la pau i de la guerra, prenen les corones regnants.

»Avui mateix, el meu cunyat Nicolau Orfila, aquí present, ha tingut coneixement dels contactes que el comte de Floridablanca està duent a terme per a... -Aleshores es girà vers el misser i va dir-: Quines paraules empra exactament Floridablanca? -I Orfila, traient un full doblegat de la butxaca de l'armilla, el desdoblegà i llegí: "...per a inutilitzar el continu i perniciós cors que els nostres enemics fan des de Maó".

»Exacte! -féu Ramis-, exacte! -I prosseguí el seu discurs-: És de tots conegut el bloqueig que Espanya exerceix sobre Gibraltar de fa un quant temps i, amb les declaracions d'hostilitat que s'han produït, o per dir-ho amb paraules més clares, amb la guerra que s'ha iniciat, gens no m'estranyaria que les armes catòliques del rei d'Espanya intentessin de prendre Menorca al més aviat possible, i això capgiraria del tot la nostra posició internacional.