Santa Maria del Mar

A la finestreta
de prop del teulat
només hi fa ornat
un niu d'oreneta.

La cambra és estreta.
Des que el sol ha entrat
ben de bat a bat,
lluu més ampla i neta.

I té un campanar
davant, que agermana
sa força amb la blana
gràcia galana
del dolç colomar
perquè la campana
sàpiga volar.

Plaça del Pi

Ran de parets la molsa regalima

la quietud humil de la humitat

i el sol hi deixa la tendresa prima

sobrera dels somrisos del terrat.

Terrats; respir de la ciutat antiga

fidel a la mesura menestral

de les alçades agermana i lliga

dels campanars i els colomars, com cal

a la igualtat i clara senyoria

de la rialla unànime que fa

la roba neta al sol feliç del dia

i, amb ella, els vols de llum del colomar

i el so de les campanes, companyia

de benestances sense massa enllà.

Carrer de Petritxol

Els primers dies de maig

dóna bo prendre la fresca;

ara que el dia és més llarg,

caldrà posar cortinetes.

A la vora del balcó,

cus la noia de la casa.

¿No seria com l'amor

aqueix gust de flairar l'aire?

Es decanta la claror

com el vol plegat d'una ala.

¿No seria això tan dolç

el convit de l'abraçada?

La donzella ha tremolat

del xisclet d'una oreneta.

¡Ai l'engany de cap al tard,

veu, sense veu, que festeja!

Carrer de la Portaferrissa

Esbandeix l'aire el vol del falziot

ran de finestres on l'esguard es migra.

A cada volta zigzagueja al cor

un ai de vol

que, amb els xiscles del falziot, sospira.

Plaça de Catalunya

Regaven la ciutat. Era la plaça

espai unànime de llum, mirall

davant del qual obria el seu ventall

el doll de l'aigua, al goig florent inlassa,

amb l'ímpetu majestuós de l'iris,

arcada somniada de la pau

d'un desig de noblesa entre el suau

vol dels coloms i l'èxtasi del lliris.

El born

Tenim davant el jorn. Penetra, a raig

de sol, l'abelliment. Bona minestra,

Vós, matiner, si demaneu, què faig?

des de l'ampit de la finestra.

Damunt, el cel aparellant volades

d'orenetes que xisclen: —Bon matí!;

i el sol que les segueix saltant teulades

i no les pot aconseguir.

A baix, l'oci tranquil de la frescor.

La fleca oberta, l'aprenent que escombra,

la fadrina que rega amb cantiró

i fa, de l'aigua, un dibuix d'ombra

Evocació del Senyor Emili Vilanova

La primavera posa cortinetes

i la fresca és ventall de l'afalac,

tots els desigs afinen les sagetes

(a fretura d'Amor, complet buirac).

Ombres i llums amb farbalans i ruixes

vesteixen l'alegria del carrer.

Si és testa, avui, ensucrarem maduixes

—a casa nostra fem les coses bé—.

El vell costum, amb nou delit, enjoia,

càntir de núvols, cada dia un raig,

al balcó de les roses de la noia,

primer diumenge del somrís de maig,

la flor del trau d'honor de vostra roba

oncle de tots, Emili Vilanova.

Tardor a Cerdanya

L'endemà de rufaga,

airecel tardoral

tremolós de rosada,

en farratge dels prats

l'esbarjor emmiralles

del paisatge cerdà:

Diamant i rosada

a l'abast de l'esguard.

Placeta de Sant Just

Placeta sonora

de sol i d'una veu d'infant.

Els coloms hi volen.

Escola olotina

Somrisos d'àngel de paisatges vells,

destrien melangies de boirina

i la llum vera, reviscuda en ells,

agombola la gràcia olotina,

Vayreda, enyorós d'ales, si amb pinzells,

la vostra mà, realitats afina.

Girona

Si al teu desig has graonat escales

que el somni elevin al replà del cel,

les pedres treballades a cops d'ales

fixen l'ardent combat del teu anhel.

Girona, dura en l'heroisme i pia

que en la fidelitat del teu treball

has volguda la teva senyoria

a redós de la febre dins la vall,

i per tal que el desvari no pogués

fondre en no-res dalers de jovenesa

—melangia només i no tristesa—,

adéus esperançats de sempre més

recorden el somrís de Beatriu

damunt de la fluència del riu.

Vella ciutat

No sé, ciutat, si ets adormida o morta

a la vora del riu que, en son corrent,

tots els matins al bat del sol et porta

les flames d'or on ton reflex s'encén;

i quan apaga l'or del sol la tarda,

i les aigües s'allunyen dolçament,

i apar que el riu en el seu llit ens guarda

cendres heroiques de ta imatge ardent.