Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just a l'entrada del carrer per la banda de la plaça del Pi podem llegir el poema que li dedicà Josep Maria López-Picó, que rememora l'ambient tranquil d'un carrer menestral als anys vint del segle passat.
Carrer de Petritxol
Els primers dies de maig
dóna bo prendre la fresca;
ara que el dia és més llarg,
caldrà posar cortinetes.
A la vora del balcó,
cus la noia de la casa.
¿No seria com l'amor
aqueix gust de flairar l'aire?
Es decanta la claror
com el vol plegat d'una ala.
¿No seria això tan dolç
el convit de l'abraçada?
La donzella ha tremolat
del xisclet d'una oreneta.
¡Ai l'engany de cap al tard,
veu, sense veu, que festeja!
Oda al carrer d'en Petritxol
Carreret de somriure,
clar fins els dies rúfols!
Gris verd blavenc viat de xocolata,
negres esmalts amb rosa i or,
tota mena de blaus, verds, grocs i blancs,
patines de pedra antiga i de pedra jove!
Més net de tu mateix que de la pluja
que et renta el cel i l'aire,
les bombetes enceses entre miralls i vidre
aquells matins de primavera tèrbola
i tothora que el món es fosc,
ets la perla de Barcelona,
amb la Verge que vetllen
frescor de flors (frescor de mans)
i el llantió brunyit i reblert d'oli pur
llengotejant amb un alè com un esguard.
Els dies de sol,
i sobretot els matins de diumenge,
ets la multiplicada flor, la cinta de sang
entre el ferro i el pi,
corn marí a cau d'orella i ressò de tenora,
i un vi de panses no tastat,
galta fina i cabell daurat o bru.
A les festes, i a l'hora més lenta i soliua,
se't senten refilar uns moixons
i fins vibrar el silenci.
Jo diria que et veig somiar el que ets
i el que, fruit dolç del temps, esdevindràs,
oh gran petit carrer de la Ciutat dels Comtes,
fundada per Alcides!
Carrer trèvol, mimosa, Eulàlia, Dulcinea!
Jorn fira de Mercuri,
amb aurores de Júpiter i postes de dissabte!
Tens cara i creu, carrer d'en Petritxol:
la creu és el carrer a mig camí solitari
on donen darreres de cases
(teus
i de la Rambla veïna),
aquell carrer d'un altre món
que té la seva menta
i el seu color difús de lluna morta.
Pel rellotge —dit sense parió—
medites a l'extrem el curs del dia,
indiferent als drames que l'omplen i el buiden.
Com ous de dos rovells, i fins de més,
el teu parell de dosos,
els vuits i els onzes triples,
els teus quatre dissets
i els teus divuits rematats pel rellotge
canten les variants de la cançó de la vida.
Aquell vespre, vigília de la Mercè, aquell vespre,
amb atxes flamejants
i brillant d'ornaments blancs, brodats d'or
—tot, agredolç de cors arraïmats
al llarg de la calçada i vessant pels balcons—
consagrava al bell mig del nostre segle
les essències que guardes en calze multitudinari!
Els teus balcons del segle divuit, i del dinou,
—de baranes de ferro de pal sec
o de dibuix exquisit—
proclamen, alegrats de flors, la teva joia,
la nostra joia,
que ja sabem on venir a retrobar.
Tempera'ns l'enyorança en el teu bany d'oreig,
enjoiella-la i calça-li els peus nus;
dóna'ns els teus encisos transparents,
aquest mons de paper, de teles i marbres,
de tendres animals i de llamins cristall de música.
Peix el somni amb colors i amb torterols de dansa
i a la nit amb l'esclat de tanta llum i tan nova.
Altres indrets de Barcelona: