Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Està situada en el pla on confluïen dues rieres, la del Pi i l'areny de la Rambla, i l'antic camí romà, actual carrer de la Boqueria. Un document del 965 ens parla de l'existència d'un temple anomenat Sancta Maria de Ipso Pino que presidia una certa plana als afores immediats de la muralla primitiva de Barcelona i davant la qual hi havia un pi que ha quedat lligat al topònim. Situats davant la façana de l'església del Pi podem llegir un sonet de Jaume Martí i Marull dedicat a cantar els encants de la plaça i un poema de Josep Maria López-Picó en què la visió aèria dels terratsi els campanars connota un ambient menestral que fa temps que ha passat avall.
A la plaça del Pi
Dolça placeta tot recolliment,
cases humils, entorn d'un pi humilíssim;
tot sembla prosternat devotament,
enfront l'augusta casa de l'Altíssim.
Tot sembla lleu, minúscul, fonedís;
l'infant que juga, i la velleta pia;
fins aquell Sant Oriol del Paradís,
quan tes lloses petjava cada dia.
Ta vida així suaument es va escolant,
mentre vas amorosa agermanant,
l'olor d'encens i sacres melodies,
amb l'or puríssim d'un raget de sol,
i els perfums del carrer de Petritxol,
que exhalen ses radiants pastisseries!
Plaça del Pi
Ran de parets la molsa regalima
la quietud humil de la humitat
i el sol hi deixa la tendresa prima
sobrera dels somrisos del terrat.
Terrats; respir de la ciutat antiga
fidel a la mesura menestral
de les alçades agermana i lliga
dels campanars i els colomars, com cal
a la igualtat i clara senyoria
de la rialla unànime que fa
la roba neta al sol feliç del dia
i, amb ella, els vols de llum del colomar
i el so de les campanes, companyia
de benestances sense massa enllà.
Altres indrets de Barcelona: