Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de Santa Maria dóna visibilitat a la imponent façana de Santa Maria del Mar envoltada de carrerons amb trets encara del passat medieval. La façana principal queda cenyida per les dues torres octogonals (forma que es repetirà a les columnes de l'interior). El campanar de llevant no es coronà fins al 1902, tot i que d'ençà 1674 havia servit de torre del rellotge. Dos poderosos contraforts emmarquen la rosassa i anuncien l'amplada de la volta interior.
Horitzontalment podem veure-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada una vegada més pels terrats en lloc de pinacles o agulles. El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dos finestrals que l'acompanyen entre els contraforts i les torres.
A la vista del conjunt monumental podem llegir un poema epigramàtic de Josep Maria López-Picó que equipara la gràcia dels campanars amb la dels coloms. Podem seguir la lectura amb un text d'Olga Xirinacs que repassa la història i els valors del conjunt i un altre de Montserrat Roig en què explica l'atracció que sentia per aquesta monumental església i com, semblantment al que li passava a un personatge d'El temps de les cireres, a ella també li semblava haver viscut en altre temps lligada a aquest espai gairebé màgic.
Santa Maria del Mar
A la finestreta
de prop del teulat
només hi fa ornat
un niu d'oreneta.
La cambra és estreta.
Des que el sol ha entrat
ben de bat a bat,
lluu més ampla i neta.
I té un campanar
davant, que agermana
sa força amb la blana
gràcia galana
del dolç colomar
perquè la campana
sàpiga volar.
Som al voltant de l'església de Santa Maria del Mar, la «mariners», bella mostra del gòtic català, coneguda en els seus primers temps com Santa Maria davant la Porta de Barcelona o Santa Maria de les Arenes, per la seva proximitat a la costa. L'església, alta estructura de pedra grisa, saluda els visitants i acull els devots en les seves naus esveltes. La façana presenta dues torres octogonals, que destaquen clarament sobre el panorama de la ciutat. La parròquia neix al segle X, amb el creixement de la Vilanova de la Mar, però l'obra actual data del 1329 i és deguda a Berenguer de Montagut. És d'una construcció elegant i precisa, amb una magnífica rosassa de vidre policromat, que hi dóna llum.
A la façana es poden veure alguns capitells que reprodueixen els treballs dels macips de ribera, que van ajudar a la ràpida construcció d'aquest monument, el més pur del gòtic català. És un privilegi la meditació pausada al seu interior, i la contemplació d'aquest equilibri entre matèria i esperit, que es concreta en les bellíssimes esglésies gòtiques. Podem entrar-hi i pregar en el silenci, ja tan escàs a les nostres ciutats. I podem, també, assistir als concerts, principalment de jazz i de cant coral, que periòdicament hi tenen lloc.
El carrer de l'Argenteria, per on hem baixat, s'obre a la plaça de Santa Maria i a la façana de l'església, on un pintoresc i amable conjunt d'edificacions dóna un caràcter únic a aquest sector del barri de la Ribera. Hi he vist un casament, a la tarda, entre la font de pedra, la llibreria i les vellíssimes cases del carrer de les Caputxes, el de l'Anisadeta i el dels Abaixadors. A l'Anisadeta, els treballadors del port es refrescaven amb anís i aigua, que es venia en un taulell. Pot semblar que d'un moment a l'altre surtin a escena els personatges d'alguna rondalla medieval o d'un conte de fades, guarnits amb roba dels tallers de caputxes, i és difícil sostreure's a l'encant i al caràcter que el pas del temps ha deixat a les façanes i als interiors, recollits ara en una penombra muda.
Un dels meus personatges, en Màrius d'El temps de les cireres, camina pels voltants de Santa Maria del Mar i té la sensació que hi ha viscut en altres temps. A mi també em passava: ho vaig sentir un dia, quan encara era molt jove, un dia en què vaig veure roba estesa al carrer de Sombrerers. O potser era el nom d'aquest carrer, que avui ens sembla teatral? No, cada vegada que passejo per Santa Maria em veig a mi recordant-me en altres temps, en aquesta mescla de memòria i oblit i, aleshores, sense ni com va ni com ve, també em veig a mi llegint, en plena adolescència, un poeta jove que va morir tuberculós al sanatori de Puig d'Olena, als 32 anys. Per això vaig batejar el meu personatge amb el nom de Màrius, en record de Màrius Torres. Perquè el poeta també volia oblidar una ciutat que, en 1939, s'enfonsava:
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, / que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, // batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze / que de torres altíssimes s'allarga pels camins, / i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
No em pregunteu per què associo aquest poeta amb Santa Maria del Mar perquè no ho sé. Potser perquè la foscor de les llums somortes que volten la catedral i l'alçada dels vitralls, que ens els fan inaccessibles, em duien a somniar una altra mena de ciutat. O potser perquè quan començava a anar sola pels carrerons que a penes si recorden antics aires mariners descobria el poeta que somniava una altra ciutat on les campanes elevaven el cor i escalfaven els peus dels pelegrins. Mai no podem explicar aquestes associacions: jo no havia viscut la guerra civil com Màrius Torres, jo vivia en un temps de quietud. Màrius, el meu personatge, no ha llegit el poeta, no sap qui és, però quan passeja pels volts de Santa Maria sent un estrany buit a l'estómac i pensa que hi ha una altra manera de viure en algun altre lloc del món. ¿És la façana de Santa Maria, que potser em recorda el mar i l'aroma de salobre que convida a l'aventura? No ho sé... Però el Partenó del Gòtic, com diu Miquel Tarradell, l'arqueòleg, sempre em produeix una nostàlgia inexplicable. Sóc filla de les restes de molts somnis i qui sap si no m'ha arribat algun somni mariner d'aquesta ciutat, molt abans que Barcelona no es tornés capriciosa i comencés a fer la viu-viu i a viure de renda en temps de l'anomenada decadència...
Altres indrets de Barcelona: